diumenge, 18 de maig de 2008

Amposta, 18 de maig de 2008: això acaba de començar


Si no recordo o vaig llegir malament, s'està elaborant una espècie d'informe per tal de conèixer les causes de la desafecció política que pateix la societat civil de la Comunitat Autònoma Catalana; sembla ser que el poder no entén les raons de l'abstencionisme principatí, el per què de la manca d'elements engrescadors en els missatges i propostes de la nostra ínclita classe política que fa que la gent no s'impliqui en política. O potser no s'hi implica de la manera que ells voldrien?

Una de les múltiples solucions al problema m'ha semblat veure-la avui a Amposta de forma molt gràfica en forma de milers i milers de persones que circulaven pels seus carrers amb una bona dosi d'indignació al damunt; una reacció lògica, ben lògica, que presenta el gènere humà quan el prenen per imbècil, que és el que han fet els senyors representants de la ciutadania de la Generalitat del nord amb la gent de les Terres de l'Ebre, però també amb la resta de catalans i catalanes.

Aquestes mostres de desafecció, aquesta troballa lèxica que ens deixarà com a llegat del primer (i espero que també darrer) mandat el Molt Honorable José Montilla, no són gaire difícils de detectar i no són, és clar, atribuïbles a la ciutadania: resulta que si bé el PP farà el transvasament "por cojones", però si ve el PSOE, doncs també; resulta que el govern de la Generalitat del nord, integrat per tres partits que van signar un document en què es comprometien a abandonar la via dels transvasaments, van i fan un transvasament a les Terres de l'Ebre que es van convertir en un graner de vots per aquestes tres forces; resulta que el senyor Baltasar no hauria hagut de sortir mai de La Barberia, perquè a més de fer el més espantós dels ridículs en la gestió de la sequera (el Segre, negar l'evidència d'un transvasament amb subterfugis agafats amb pinces, permetre que s'omplin piscines i es reguin jardins, i seguint) es perpetua en el càrrec per al gaudi dels annals humorístics del país, però per desgràcia nostra.

A partir de quan el Govern d'aquesta part dels Països Catalans es decidirà a defensar-ne els interessos; a defensar els interessos de la seva gent que és qui els col·loca a la poltrona? Quan deixarà de sotmetre's als dictats de l'empresa privada? Quan La Caixa deixarà de tenir un poder de decisió superior al del Parlament?
Per desgràcia em temo que l'estat actual de la qüestió perpetuarà aquesta situació durant un llarg període de temps, però mentrestant, no queda cap engruna de dignitat entre la nostra classe política? No dimitirà d'una punyetera vegada algú com ara, posem per cas, en Francesc Baltasar i Albesa?

Per ara, el retorn al carrer de les manifestacions de la PDE acaben de començar i des d'aquesta Àrea Metropolitana de la qual no tenim més remei que formar-ne part, si-et-plau-per-força, tornaran a tenir suport, perquè nosaltres sí que sabem qui s'emporta el pastís d'aquest atemptat al país, perquè com anys enrere, les Terres de l'Ebre no estan soles.

LO RIU ÉS VIDA !!
NO ALS TRANSVASAMENTS !!

VISCA LA TERRA !!