dissabte, 5 d’abril de 2008

Parets per l'Ateneu Popular

Qui no ha sentit mai aquella expressió popular, el "tot torna"?

Aquests dies m'ha caigut a les mans la col·lecció quasi-completa de Tenes, una publicació informativa mensual feta a Parets a finals dels anys 70, en què el que aleshores era una colla de joves amb inquietud pel dia a dia del nostre municipi es dedicava a repassar les problemàtiques més significatives de la vila: l'urbanisme i les seves derivades, la política consistorial, infraestructures, etc.
Mal m'està de dir-ho a mi, però preneu el número 1 del butlletí del Centre d'Estudis Locals Parietes, que dedica la portada a l'aparició, ara fa 30 anys, de Tenes i llegiu-ne l'article d'en Miquel Ramon, un dels artífexs de la revista. Com ell assenyala les portades eren ben explícites a l'hora d'indicar les preocupacions principals dels redactors, unes preocupacions abordades de forma ben parcial; i això és una cosa que no és pas negativa quan no es parteix de la pretensió d'oferir una informació neutra (un concepte encara per inventar, per altra banda). I el que és curiós és que aquestes portades assenyalen problemes que no semblen de fa 30 anys, sinó d'avui mateix: "Pisos a Manta" (nº 5, setembre de 1977), "Urbanisme paretà, un abús" (nº 7, novembre de 1977), "Els avis volen un casal" (nº 13, octubre de 1978) o "El matrimoni Ajuntament-Immobiliàries ha de parir: serem quinze mil habitants més" (nº 12, maig-juny de 1978), en són alguns exemples.
I quan em faig meu el "tot torna", no vull dir que Tenes torni, que no és que no se n'hagi parlat o que no ho hagi intentat fer en esperit; tampoc vull dir que no m'agradaria que tornés, sinó tot el contrari: tant de bo una revista municipal independent aparegués regularment a Parets. Bé, tant de bo hi hagués una certa normalitat en la vida no-oficial i no controlada des de la Plaça, a Parets!
Quan em remeto al "tot torna", deia, em refereixo a aquests temes que apareixien a les planes de Tenes i que avui, si hi fos, hi tornarien a sortir. Un dels temes que em toquen de prop i que m'ha servit per titular el post és "Parets per l'Ateneu Popular", editorial del número 4 (juliol de 1977), que reprodueixo gairebé sencer:

"Ja ho dèiem a l'editorial del passat mes de Juny, que a Parets manquen locals socials és evident.
Ara s'ha engegat una campanya per assolir un Ateneu Popular. Per aconseguir aquell lloc adequat per la cultura, el local obert a les activitats més diferents, a totes les entitats. Un Ateneu per a reunir-nos, lliurement, per crear, aprendre, o fer tot allò profitós per al poble de Parets.
Amb la base d'un local de tots, serem els protagonistes del nostre temps lliure, el convertirem en temps de creació deixaran de ser obligatòries les diversions oficials.
Poder gaudir d'un Ateneu significarà, abans que res, una victòria del poble; obrirà les portes de la cultura, que tindrà una seu permanent.
Però, potser avancem massa, construir un Ateneu no és una tasca gens fàcil, cal la participació activa de tothom. Això vol dir que, si estem per l'Ateneu, hauríem de prendre consciència de que no és una reivindicació més per afegir al llistat; és totalment necessària la nostra incidència en l'afer. Ha d'ésser tot Parets per l'Ateneu Popular (...)".

En l'única cosa que la gent de Tenes, amb tots els meus respectes, peca d'ingenuïtat, segurament fruit de la il·lusió col·lectiva que es vivia després de la mort de Franco, és en la confiança cap als partits de l'esquerra oficial, entre ells l'infame PSC-PSOE, autèntics garants, tot ells, de l'ordre establert avui dia.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Tens molta rao¡¡¡ peró crec que aixo del Ateneu Popular la majoria de gent de Parets no sabem com funcionen, faltaria una mica mes de informació,de tota manera ja costa que s´interesin per alguna cosa, estem adormits¡¡¡¡Endevant

David ha dit...

http://barcelona.indymedia.org/news
wire/display/338508/index.php

a la garriga van per feina, hauriem de prendre exemple,

Roger ha dit...

David,

tens tota la raó, ja fa força dies que nosaltres hauríem d'anar més per feina.
I tot i que això no vull que es prengui com a justificació de les pròpies mancances, a La Garriga hi ha una tradició més arrelada d'associacionisme, sobretot en l'àmbit cultural, la gent és més receptiva davant d'experiències d'aquest tipus i, per tant, la base social és, de partida, més àmplia.
Ep! parteixo dels errors propis, que fins i tot passen per davant, en la meva manera de veure les coses, de la cínica actitud de l'Ajuntament (de la qual haurem de parlar una hora o altra)i de la dificultat de captar la col·laboració dels paretans i paretanes pel projecte de l'Ateneu.

Salut

david ha dit...

http://barcelona.indymedia.org/news
wire/display/338592/index.php

una altra noticia que ens afecta ...

pel que fa referància als moviments socials a parets... podriem platejar-nos si mai n'hi ha hagut, més enllà de la revista tenes, alguna moguda independentista, el col·lectiu soma, i vosaltres, la resta han estat plataformes per fer de trampolí per certes persones, i fins hi tot aquests col·lectius que he anomenat també han servit per això, encara que no fos el seu objectiu...
el problema de parets, a part de la tradició, es que s'ha converitit en un poble dormitori, però això ja fa anys que ho denunicem, alguns hem intentar en algun moment fer-hi alguna cosa, a la llarga ens hem rallat... algun dia hauriem de parlar "llarg i tendid"... JE JE JE