No sóc gens amant de l'ús més o menys indiscriminat de l'apel·latiu "imprescindible" que s'acostuma a utilitzar per reivindicar referents; sobretot quan aquests referents són de carn i os, perquè, d'alguna manera, es considera, de forma implícita, que quan hi ha "persones imprescindibles", també n'hi ha de "prescindibles". I a mi, ves, em fa certa angúnia, això.
Ara, si parlem d'altres coses, d'artefactes culturals o artístics, de caràcter més o menys intel·lectual, ja és una altra cosa.
Sempre de forma subjectiva, esclar, de discs, llibres o pel·lícules, per posar tres exemples de consum de masses (el segon, no tant), n'hi ha que són absolutament necessaris per entendre'ns com a societat i n'hi ha d'altres sense els quals hauríem viscut igual de bé. O fins i tot millor. Del segon grup, podria pensar en els films d'Isabel Coixet, els llibres d'Albert Espinosa o els discs d'Els Amics de les Arts, però no us diré en qui penso.
De llibre imprescindible sí que penso en un de concret, d'aparició recent. És, no fem més preàmbuls, Plus Ultra. Una crònica gràfica de l'espanyolisme a Catalunya, del fotoperiodista i il·lustrador Jordi Borràs.
El treball, fruit de l'audàcia, el rigor i (en Jordi mateix ho confessa) la curiositat, i de la voluntat d'un independentista per entendre l'altra banda, és un recull d'imatges de les mobilitzacions al carrer del nacionalisme espanyol al Principat en aquest darrer cicle d'indignació nacional que va del referèndum d'Arenys de Munt (13 de setembre de 2009) fins a la consulta del 9 de novembre de 2014.
Al llarg dels centenars de pàgines, les fotografies (degudament introduïdes amb textos que les contextualitzen) ens passegen per tot el paisatge antropològic i sociològic (i de vegades també zoològic) de l'espanyolisme d'ultradreta, del nacionalisme civil espanyol, de les forces parlamentàries que connecten amb aquest món o del microcosmos futboler. Tot degudament documentat, puntualitzat, matisat i contextualitzat. Conscient que es movia en un terreny relliscós, en Jordi Borràs s'ha guardat prou de difondre intoxicacions, informació poc contrastada o de generar gratuïtament cap pamflet antiespanyolista. No es tractava d'això. I no ho és.
 |
| Una de les fotos del llibre, amb tot de jovent sa que s'implica en política |
En el llibre hi ha rigor i seriositat, i constitueix un document excepcional per comprendre millor l'univers de l'espanyolisme mobilitzat, l'avantguarda del nacionalisme espanyol a casa nostra, la seva interrelació entre algunes de les seves famílies polítiques, els seus noms i les seves cares, i de com la idea més militant de la unitat d'Espanya continua en gran part segrestada per les expressions més antidemocràtiques (o directament feixistes, vaja).
El llibre és molest. Bàsicament, per dues raons: primer que el que s'hi explica és lleig; segon, que el que s'explica és cert. Això, afecta directament a la presumpta respectabilitat dels més conspicus representants de l'espanyolisme "democràtic". Hi ha un magma de fons que va de l'espai físic i públic compartit als préstecs ideològics (passant directament per persones) que des de l'extrema dreta (nazi, racista) es transfereix cap a l'espanyolisme més oficialista. I demostra que l'espanyolisme, el nacionalisme espanyol, encara és lluny d'estar "sanejat", amb un cos central inapelablement democràtic, amb expressions progressistes i integradores lluny del substrat imperial hegemònic que l'ha caracteritzat, fonamentalment, des de la Restauració i el replegament intern del 1898.
Una obra imprescindible, doncs, que retrata (mai millor dit) la Nèmesi del procés sobiranista, i el pòsit antidemocràtic del nacionalisme d'estat a Espanya, en moltes coses hereu (tornem-hi) d'una Transició cosmètica i lampedusiana.
Aquest sí, l'heu de tenir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada