Demà, 14 de març, farà 10 anys que es va morir en Ramon Barnils, un periodista que feia periodisme, i em penso que amb això ja ho diem gairebé tot. Sempre crític, sempre sorneguer, en les seves opinions escrites i parlades hi trobem un referent ineludible de compromís i catalanitat ("Un periodista CATALÀ", diu d'ell Rosa Calafat), amb un punt de vista lúcid, al·lèrgic a la genuflexió tan practicada entre els membres de la seva professió, carregat d'humor i amb un domini del llenguatge excepcional.
De fet, més que parlar d'ell, la millor manera de recordar-lo és sentir-lo a parlar a ell mateix. Però no només ara, amb l'encertada iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils, sinó sempre.
De fet, més que parlar d'ell, la millor manera de recordar-lo és sentir-lo a parlar a ell mateix. Però no només ara, amb l'encertada iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils, sinó sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada