Mayoral

Assisteixo meravellat a la intervenció de l'alcalde de Granollers, senyor Josep Mayoral, a la secció d'opinió del digital AraVallès. El president de la corporació municipal granollerina ens exposa, en un breu text endogàmic i propagandístic (no ho preneu com una crítica, què espereu que digui un alcalde?), la magnífica transformació que està experimentant la capital del Vallès Oriental: estem construint el model de ciutat que teníem al magí, a la gent li agrada molt perquè només s'ha de veure que és així, que ja ho sabem que tot plegat molesta, però una cosa és admetre això i l'altra ser uns derrotistes i uns mànies, que a tot hi troben pegues, i que facis el que facis sempre estarà mal fet, perquè el personal no sap fer res més que gemegar. I bona nit i tapa't.

La gràcia de tot plegat és que el pamflet oficial arriba menys d'una setmana després del text de l'Albert Forns, un dels opinants fixes d'AraVallès, que ja va burxar per allà on calia quan va decidir confessar-nos que la remodelació del centre li semblava poc menys que, amb perdó, una tifa. O el que és el mateix, un roc llançat al bell mig d'aquesta bassa estantissa que és la capital de la nostra comarca.

I el fet és que he trobat realment interessant que en Josep Mayoral s'hagi decidit a dir-hi la seva (no seria una bestiesa pensar que el text l'hagi escrit ell mateix i tot), com ho han trobat també prou interessant els lectors d'AraVallès, que han farcit la intervenció de l'alcalde amb una allau de comentaris (indignats, la major part d'aquells). I l'èxit de tot plegat l'hem de cercar en el propi autor: el text oficialista és molt més anodí (aparentment) que el de l'Albert Forns, per exemple. Però, esclar, una cosa és solidaritzar-se amb l'intel·lectual i l'altra cantar-n'hi quatre de fresques (anònimament) a l'alcalde. Que això succeeixi em sembla que ja és un punt a favor del nou digital comarcal, tot i que per si sol, aquest fet no ens farà més demòcrates, ni més adults, ni més desperts, ni menys manipulats, tampoc es tracta ben bé d'això, encara que en el fons, suposo que sí, que sempre s'acaba tractant d'això.

Altres comentaris mereix la qüestió de fons: Granollers, la nostra ciutat de referència més quotidiana. No cal dir que en aquest cas coincideixo més amb els crítics que amb els alcaldes de somriures perennes (hi ha una escola d'estiu del PSOE per ensenyar a riure als seus alcaldes, o és que ja arriben a alcaldes del PSOE els qui no poden parar de somriure?): Granollers necessita llevar-se d'una vegada i exhibir una certa vitalitat més enllà dels horaris comercials, fugir de la grisor que l'envaeix durant cinquanta-una setmanes l'any (la setmana que queda és la de Festa Major) i desempallegar-se de dirigismes, que, encabat, és el que mata el nervi.