Una colla de sensacions em recórren el cos.
Venint de l'11, que arribi aquest 13, això capbussa dins la bombolla a l'optimista ben informat més pintat. Després de la tendència al creixement de l'afluència a les manifestacions de la Diada a Barcelona dels últims anys, en especial a l'edició d'enguany, un pot veure com algunes percepcions internes es va plasmant en noves cames que caminen per la Ronda de Sant Pere avall.
I ara arriba Arenys de Munt i ens il·lumina.
Tots i totes els que hi hagueu estat avui m'entendreu, si no sou de Falange, és clar: era com si estéssim proclamant la independència de tot el país. El carrer era feliç. Hem sigut una mica més feliços com a poble, avui. Hem guanyat una mica de dignitat, segurament.
Però no hem de perdre de vista on som, encara. El 13-S, la consulta d'Arenys, no ha estat només un aplec independentista de costellada, no; hi havia més del que es veia, i l'estat espanyol ha caigut en el parany. Això ha fet més gran Arenys avui. Això ha fet més grans els catalans i catalanes. Tanmateix el combat serà llarg. I dur. Si en sabem i ho fem bé Arenys no serà una anècdota, serà el tret de sortida.
I el més important és això: que nosaltres mateixos ho sapiguem fer bé. D'Espanya només en podem esperar el que n'hem rebut aquests dies. De la gent del PSC, també. Potser molta gent no sabia què era exactament el PSC i ara, gràcies a això d'avui, ja ho saben. També des d'Europa alguns han entès què era l'estat espanyol. I encara se'n fan creus.
Així doncs, felicitem la gent d'Arenys i felicitem-nos, perquè de tant en tant ens ho mereixem. Però des de demà mateix seguim contruint el nostre futur de llibertat. Amb el cap clar i amb fermesa.
I gràcies, Arenys de Munt.
Venint de l'11, que arribi aquest 13, això capbussa dins la bombolla a l'optimista ben informat més pintat. Després de la tendència al creixement de l'afluència a les manifestacions de la Diada a Barcelona dels últims anys, en especial a l'edició d'enguany, un pot veure com algunes percepcions internes es va plasmant en noves cames que caminen per la Ronda de Sant Pere avall.
I ara arriba Arenys de Munt i ens il·lumina.
Tots i totes els que hi hagueu estat avui m'entendreu, si no sou de Falange, és clar: era com si estéssim proclamant la independència de tot el país. El carrer era feliç. Hem sigut una mica més feliços com a poble, avui. Hem guanyat una mica de dignitat, segurament.
Però no hem de perdre de vista on som, encara. El 13-S, la consulta d'Arenys, no ha estat només un aplec independentista de costellada, no; hi havia més del que es veia, i l'estat espanyol ha caigut en el parany. Això ha fet més gran Arenys avui. Això ha fet més grans els catalans i catalanes. Tanmateix el combat serà llarg. I dur. Si en sabem i ho fem bé Arenys no serà una anècdota, serà el tret de sortida.
I el més important és això: que nosaltres mateixos ho sapiguem fer bé. D'Espanya només en podem esperar el que n'hem rebut aquests dies. De la gent del PSC, també. Potser molta gent no sabia què era exactament el PSC i ara, gràcies a això d'avui, ja ho saben. També des d'Europa alguns han entès què era l'estat espanyol. I encara se'n fan creus.
Així doncs, felicitem la gent d'Arenys i felicitem-nos, perquè de tant en tant ens ho mereixem. Però des de demà mateix seguim contruint el nostre futur de llibertat. Amb el cap clar i amb fermesa.
I gràcies, Arenys de Munt.
1 comentari:
hem de parlar dels nostres pobles i viles a veure què fem al vallès !
Publica un comentari a l'entrada