L'estat espanyol està, sens dubte, d'enhorabona. L'enèsima tupinada que s'ha perpetrat al País Basc ofereix un escenari del tot desalentador per a la democràcia en general i per a la resolució del conflicte basc en particular.
Amb les llistes de l'esquerra abertzale il·legalitzades un cop més, però per primera vegada en uns comicis autonòmics, ens trobarem en un escenari paradoxal on desenes de milers de persones s'hauran quedat sense poder exercir el seu dret a vot i on un partit alentador de la tensió i del supremacisme espanyol com UpyD de l'ínclita Rosa Díez podria entrar al parlament de Vitòria.
Així mateix, la darrera enquesta del CIS pronostica un espectacular augment del PSE, que segurament es produirà, com és probable que Aralar creixi i que EA i PNB plegats sumin més que abans. També es dibuixa una foto-finish en què la balança amb què els mitjans espanyols acostumen a mesurar la representació electoral de la Comunitat Autònoma Basca (nacionalistes i no-nacionalistes), es pot decantar per la banda explícitament espanyolista. En canvi, ningú sembla llegir entre línies que l'increment d'escons d'uns i altres es tracta en gran part del repartiment d'un botí electoral prou suggestiu: els seients que deixa orfes l'esquerra abertzale.
Caldrà veure ara quina és la magnitud del vot nul per conèixer la capacitat de resposta dels independentistes revolucionaris bascos, sotmesos de fa anys a un estat d'excepció sense precedents a l'Europa Occidental.
Amb les llistes de l'esquerra abertzale il·legalitzades un cop més, però per primera vegada en uns comicis autonòmics, ens trobarem en un escenari paradoxal on desenes de milers de persones s'hauran quedat sense poder exercir el seu dret a vot i on un partit alentador de la tensió i del supremacisme espanyol com UpyD de l'ínclita Rosa Díez podria entrar al parlament de Vitòria.
Així mateix, la darrera enquesta del CIS pronostica un espectacular augment del PSE, que segurament es produirà, com és probable que Aralar creixi i que EA i PNB plegats sumin més que abans. També es dibuixa una foto-finish en què la balança amb què els mitjans espanyols acostumen a mesurar la representació electoral de la Comunitat Autònoma Basca (nacionalistes i no-nacionalistes), es pot decantar per la banda explícitament espanyolista. En canvi, ningú sembla llegir entre línies que l'increment d'escons d'uns i altres es tracta en gran part del repartiment d'un botí electoral prou suggestiu: els seients que deixa orfes l'esquerra abertzale.
Caldrà veure ara quina és la magnitud del vot nul per conèixer la capacitat de resposta dels independentistes revolucionaris bascos, sotmesos de fa anys a un estat d'excepció sense precedents a l'Europa Occidental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada