Ahir es va cel·lebrar un Correllengua que, per primera vegada, tenia vocació global, d'unir les viles de la Vall del Tenes; per desgràcia, la gent de Bigues i Riells ja havia fet els cartells i tot quan vam contactar amb ells i no vam poder fer-ho junts. L'any que ve ens trobarem tots plegats, amb l'eficient i treballadora comissió de Bigues i Riells, amb la gent de Santa Eulàlia de Ronçana que no van poder assitir-hi i els que hi vam posar les banyes en aquesta primera edició.
Tal i com comentàvem amb dues de les companyes de Bigues ahir a la nit, tot sopant a l'Aliança, sembla difícil avui mantenir aquell vell i engrescador esperit de Vall del Tenes, d'aquella Vall del Tenes ideal que va imaginar i contribuir a crear l'escriptor Jaume Farriol. Res millor per contrastar-ho que recordar que enguany es commemora el trentè aniversari de la volta en carro als Països Catalans, com recorda el seu fill Quim.
O sigui que la tasca és doble. A banda de la naturalesa en si del Correllengua, tota la gent que volguem fer la segona edició del Correllengua de la Vall del Tenes, haurem de ser conscients de que lluitem per mantenir viva la flama del sentiment popular dels pobles de la vall, mig apagada per la pressió d'un urbanisme especulatiu desbocat que n'ha convertit les viles en autèntics dormitoris, paradigmes de la societat de consum actual, la del "tots los que treballen callen" que diria en Quico el Célio i que només es movilitzen quan els tanquen un bar, o quan els afecta una cosa que els passa al carrer de davant de casa.
Doncs res, que l'any que ve hi tornarem, perquè aquest any ens ha agradat fer-ho i hem pogut comptar amb gent magnífica com en Pere, la Neus, la Marisa, l'Anna, l'Assumpta, l'Iban, en Pitu, en Xavier d'Edimburg, l'Aleix Garriga, i com qui la Xell, en Lluís, l'Álvaro, la Patrícia, en Toni o en David s'hi han esmerçat amb obstinació perquè tirés endavant.
Visca la Vall del Tenes!
Visca els Països Catalans lliures!
Tal i com comentàvem amb dues de les companyes de Bigues ahir a la nit, tot sopant a l'Aliança, sembla difícil avui mantenir aquell vell i engrescador esperit de Vall del Tenes, d'aquella Vall del Tenes ideal que va imaginar i contribuir a crear l'escriptor Jaume Farriol. Res millor per contrastar-ho que recordar que enguany es commemora el trentè aniversari de la volta en carro als Països Catalans, com recorda el seu fill Quim.
O sigui que la tasca és doble. A banda de la naturalesa en si del Correllengua, tota la gent que volguem fer la segona edició del Correllengua de la Vall del Tenes, haurem de ser conscients de que lluitem per mantenir viva la flama del sentiment popular dels pobles de la vall, mig apagada per la pressió d'un urbanisme especulatiu desbocat que n'ha convertit les viles en autèntics dormitoris, paradigmes de la societat de consum actual, la del "tots los que treballen callen" que diria en Quico el Célio i que només es movilitzen quan els tanquen un bar, o quan els afecta una cosa que els passa al carrer de davant de casa.
Doncs res, que l'any que ve hi tornarem, perquè aquest any ens ha agradat fer-ho i hem pogut comptar amb gent magnífica com en Pere, la Neus, la Marisa, l'Anna, l'Assumpta, l'Iban, en Pitu, en Xavier d'Edimburg, l'Aleix Garriga, i com qui la Xell, en Lluís, l'Álvaro, la Patrícia, en Toni o en David s'hi han esmerçat amb obstinació perquè tirés endavant.
Visca la Vall del Tenes!
Visca els Països Catalans lliures!
5 comentaris:
visca !!!! endevant
L´any que be segur que surt molt més millor. L´important és que la llavor ja està posada i esperem que continui endavant.
Visca el correllengua de la Vall del Tenes!
álvaro
Álvaro,
jo també n'estic convençut i el més important és aquest precedent que hem establert. Tant de bo, com dius, això continui endavant i, per què no, pugui anar a més i tot
Salut!
Estic d’acord amb vosaltres, n'estic segura que l'any que ve surt millor. Amb una mica més de temps i amb l’ajuda de més gent es podrà fer un molt bon Correllengua. Ara que jo estic contentíssima de la resposta d’aquest any.
No perdrem ni les ganes i ni la il•lusió!!!
Salut!
Doncs gràcies,
t'asseguro que la resposta d'aquest any ens encoratja per a l'edició de l'any vinent.
La Vall del Tenes és un territori difícil, molt més que abans; la feina és difícil, però ens hi trencarem les banyes tantes vegades com calgui.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada