dilluns, 29 de setembre del 2008

Prou turisme i prou hotels!


Mica en mica Barcelona es va empantanegant en el model de ciutat aparador, abocada al turisme, en què els veïns i les veïnes fan nosa en els plans especulatius, en què el patrimoni arquitectònic, històric i sentimental es destrueix per deixar pas a una orientació de l'activitat econòmica qualitativament cutre que n'ocupa l'espai a base d'hotels.

Es va consolidant un model urbanístic que afavoreix l'elitisme econòmic de passavolants en detriment dels veïns i veïnes dels barris que proven de viure-hi tot l'any a pesar de l'Ajuntament. Es va afavorint la conversió de la ciutat en un gran parc temàtic (només hi faltava la provinciana operació Woody Allen per acabar de rebar el clau, al més pur estil Bienvenido, Mr. Marshall) i es van obviant les necessitats de les classes populars, que pateixen mancances autènticament estructurals tant a Ciutat Vella com a d'altres barris.

Si n'és un cas prou significatiu la lluita de l'Associació de veïns i veïnes de Can Ricart, si el cas d'en Jona és paradigmàtic en l'intent de silenciar l'oposició al model del poder polític i econòmic, si és escandalós el mobbing que pateixen els inquilins de les Cases Barates del Bon Pastor, si la inauguració d'un hotel de luxe al Raval és un insult al barri on s'ubica, si a la Barceloneta s'experimenta la destrucció d'un barri popular en benefici de l'especulació més descarada, si fins i tot perilla el parc de Collserola, calia acabar-ho d'amanir amb un nou avenç del model Barcelona, una nova agressió als drets dels ciutadans i ciutadanes barcelonins, amb una operació a l'entorn immediat del Palau de la Música?

L'Associació de Veïns del Casc Antic i els Veïns en Defensa de la Barcelona Vella ho tenen clar. I jo, no cal dir-ho, també:

Remodelació de l'entorn del Palau de la Música. No volem l'hotel!!!

El projecte vol enderrocar els edificis del C. St. Pere més Alt 13 bis, 15 i 17 veïns al Palau de la Música per convertir-los en un hotel de luxe; afecta la capella de l’escola de La Salle i les seves instal·lacions i, fent una permuta de clau urbanística, desvaloritza gratuïtament l’edifici del C.Ciutat 1, propietat de la Generalitat. La intervenció només pot ser legal si es descataloga els edificis 13bis, 15 i la capella i es modifica el Pla General Metropolità atès que l’hotel es vol fer a un sól qualificat d’equipament docent. Evidentment la intervenció afecta un entorn tan emblemàtic per a tothom com és el Palau de la Música. Per presentar-lo i aprovar-lo, l’Ajuntament de Barcelona ha obert un període de participació ciutadana.

La intervenció afecta l’entorn del Palau de la Música declarat Patrimoni de la Humanitat l’any 1997 per la UNESCO. Aquest organisme estableix una zona tampó que preserva l’entorn. Aquest edificis, justament, estan dintre de la zona tampó.

La implantació massiva d’hotels a Ciutat Vella suposa fer fora els veïns, eliminar comerç de barri i equipaments. Convertir la Barcelona històrica en un parc temàtic que els ciutadans no volem.

Prou agressions al territori de Ciutat Vella!!!

No volem cap hotel ni cap aparcament al costat del Palau de la Música. Volem que el sol que es vol destinar a hotel segueixi sent equipament docent i es respectin els edificis afectats, catalogats com a patrimoni arquitectònic.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Bona radiografia de la ciutat! Ja ho crec!! Al centre de la qual, o enmig del tan "estimat" Raval, un simple te (aigua bullida amb una bosseta d´herbes!)pot ratllar els 2euros i mig, o un cafè amb llet pudent i una pasta de plàstic acostar-se als 4!
Suposo que l´objectiu de l´Ajuntafems és equiparar els preus del centre de la ciutat als del centre de París, Londres o Venècia. Cal no perdre pistonada!

fins ara Roger!!
Roger B.

Roger ha dit...

Sí, noi. És la conversió de la ciutat en un aparador, com ja ha passat en d'altres capitals europees com les que cites: centres històrics impecables, recuperats només de cara a les divises que provenen de fora i en detriment dels qui hi han viscut sempre i sense pensar en les necessitats d'altres zones de la ciutat que necessiten tant o més una atenció de les inversions institucionals. A més, això va acompanyat d'un increment del cost de la vida en les zones preferents per a l'activitat turística; és, en definitiva la pèrdua de la ciutat per part dels propis ciutadans.

No fa gaire, abans de l'agost, vaig baixar a Barcelona tres vegades en poc temps, dues d'elles en dissabte i vaig quedar esgarrifat. Cada una d'aquestes ocasions vaig passar per les Rambles, o sigui que ja em pots entendre (i més tu que ara passeges assíduament per la ciutat).

Salut!