Ateneu de Parets. Una mica d'autocrítica (em sembla que ens cal) (2): la relació amb l'Ajuntament

Gran part d'alguns dels problemes que arrosseguem (naturalesa del col·lectiu, relació amb el consistori, etc.), parteix del mateix moment fundacional de l'Ateneu, arran de la consideració de col·lectiu de joves que se'ns ha atorgat de facto; un equívoc que no se'ns ha ajudat a desfer i, no ens enganyem, tampoc hem sabut desfer nosaltres.

La nostra idea inicial, i en principi aquest plantejament segueix immutable perquè no recordo que s'hagi debatut en cap assemblea o document intern, la nostra idea era, deia, constituir un col·lectiu totalment transversal des del punt de vista generacional i, de fet, així s'estipula en els nostres estatuts. Es pretenia, i es pretén, omplir un buit que consideràvem i considerem existent al nostre municipi: vertebrar un espai cultural alternatiu, al marge del que es podria anomenar circuit oficial municipal, generat des de la pròpia societat paretana.

El problema al qual ens hem enfrontat des del primer dia i que ha generat un confusionisme gairebé irreversible a hores d'ara, va ser la vinculació del grup impulsor del projecte de l'Ateneu amb l'històric local El Cargol Pelut i el seu procés de tancament. El fet que alguns d'aquests membres de l'Ateneu hi treballessin, que gairebé tots els que en formem part ara participéssim en les protestes pel tancament i que es considerés (des de fora del col·lectiu) que el naixement de l'Ateneu venia a omplir l'espai, salvant les distàncies, que deixava l'històric pub en la seva vessant de centre de trobada del jovent del municipi, va generar força confusió al poble. Per acabar-ho d'adobar, amb un esperit d'homenatge, el grup que va promoure l'Ateneu es va constituir com a Col·lectiu El Cargol Pelut/associació pro-Ateneu, contribuint així, cal reconèixer-ho, al desgavell general.

Davant d'aquesta situació l'entrada en joc dels polítics va resultar, com era d'esperar, lamentable. Amb l'afany d'apuntar-se el tanto de les reivindicacions juvenils, es va vincular el nostre col·lectiu amb la campanya contra el tancament del Cargol (amb vergonyoses entrevistes-trampa incloses a la ràdio), es van fer públics pretesos acords presos en presumptes reunions formals (en realitat trobades casuals a la plaça de la Vila) a les que, deien, nosaltres hi havíem mostrat la nostra conformitat, i tots, sense excepció (bé sí la del PP que no fa programa ni campanya ni va als plens), es van apuntar al carro de cedir un espai per als joves i, fins i tot, es barallaven per veure qui ho havia proposat primer.

I aquí hem de tornar a reconèixer un error propi, un pecat d'ingenuïtat. Tal i com estaven les coses, una proposta de l'Ajuntament de cessió de local ens va semblar franca, sincera; que no vol dir que no ho fos, però no del tot. El consistori ens prometia un espai i, bé, al llarg de gairebé dos anys l'ha continuat prometent; el mateix, això sí. Es va iniciar una relació en què, per dir-ho suaument, no se'ns ha tractat amb respecte.

El local, a més, no va resultar ser tan meravellós com s'esperava, les obres s'endarrerien, no se'ns informava de l'evolució de les mateixes (com s'havia promès), no se'ns ha convocava a reunions pactades verbalment, es tancava l'accés a l'espai sense dir-nos-en res al contrari del que havíem pactat (verbalment) i tot després de la voluntat de fer les coses ben fetes per part nostra, ja que vàrem presentar un projecte a cegues d'ocupació de l'espai al govern municipal, sense saber de quina manera s'havia de distribuir aquest espai (bé sí, un cop presentat un projecte d'ocupació de la totalitat de l'espai, se'ns va aclarir que no seria tot per a nosaltres: bravo!!)

En relació a aquest espai, la masia de Can Guasch, es tracta d'un edifici segregat del nucli urbà, ubicat enmig d'un polígon, que no crec que casi gaire l'oci cultural d'un municipi, que, des del meu punt de vista, ha de ser aquell al qual un s'hi pot apropar a peu per exemple un dissabte a la tarda després de dinar, no crec que lligui, deia, amb el missatge difós pels gurús de la mobilitat sostenible que habiten en moltes de les regidories d'aquest país, entre elles, per cert, a Parets.

I bé, després de que una colla de gent perdés hores per conformar una comissió de l'Ateneu dedicada a la redacció del projecte, després d'anar a reunions i després de rialletes i de copets a l'esquena, la pantomima de Can Guasch a quedat en... res. Proposta desestimada, sense comunicació oficial a l'Ateneu, un dels beneficiaris, entre d'altres entitats, de la rehabilitació de la masia; però també potser que després de gairebé un any i mig després de la darrera reunió amb nosaltres, no recordin que ens ho han de comunicar. Tot ens ha arribat a través d'un dels canals més extraoficialment fiables: la rumorologia que circula per la Plaça de la Vila, que és la que ens va fer saber que Can Guasch nanai, que ho gestionaria una empresa privada i que el Casal de Joves es faria a la masia de Cal Jardiner, per cert, remodelada en un temps rècord.

No sé com acabarà la gestió de Can Guasch, però la qüestió de Cal Jardiner ha resultat certa i, a més, per a aquest divendres s'ha convocat un fòrum jove per a que el jovent del municipi decideixi els temes que més consideri de la seva incumbència: finalment l'Ajuntament ha descobert que no som un col·lectiu de joves o han perdut els nostres telèfons de contacte?

Si voleu una conclusió una mica ingènua (la nostra relació amb l'Ajuntament ha estat ingènua), ens hem equivocat des del principi en confiar amb el poder polític municipal que, com a la majoria de llocs en què les normes les marca el nostre podrit sistema democràtic, veu amb mals ulls tota iniciativa independent, que sorgeix per generació espontània i no incentivada pel govern de torn. Una iniciativa que, per molt que els pesi, no control·la cap partit del municipi; i quan dic cap, vull dir, cap ni un.