divendres, 14 de setembre de 2007

No va ser un 11 de setembre més

Ni molt menys.
Alguns elements ho feien preveure de forma objectiva, i no em refereixo al bla-bla-bla institucional, ni als actes montillescos, ni al retorn del PP a les ofrenes. Per descomptat que no, perquè tot això no m'interessa gens.
Estic parlant dels excel·lents resultats de les CUP a les darreres eleccions municipals i de la recent desaparició de Lluís Maria Xirinacs; dos factors que podien fer preveure una diada diferent; i així ha estat, perquè hi va haver un fet simptomàtic, gens anecdòtic: l'assistència a la manifestació unitària convocada per Endavant, Maulets i la CAJEI, segurament la més nombrosa dels darrers cinc o sis anys.
I això és bona senyal, és una mostra que la feina unitària és el camí, i que la prevenció del poder autonomista vers l'esquerra independentista va creixent, com creix, cada dia, la força d'aquella. És "el mèrit de no veure 5000 persones", tan ben assenyalat per la periodista Laia Altarriba en una de les cròniques que s'han anat publicant de la diada d'enguany.
Les perspectives són bones i la conjuntura segurament també com demostra el fet que sectors liberals i autonomistes frustrats van empenyent a la creació d'un estat d'opinió favorable. No és que cap d'aquests projectes m'inspiri massa confiança, certament, però probablement siguin eines que ajudin a trencar el tabú del fet nacional, de l'esgotament i fracàs del model autonòmic sorgit amb el postfranquisme i a fer visible la realitat de l'independentisme revolucionari. Perquè al final no la podran amagar més.