divendres, 13 de juliol de 2007

Les virolles del senyor Batlle

Dues idees contraposades han anat topant entre si de forma pública a l'entorn de l'exercici de la política i, a dia d'avui, encara han anat prenent més relleu per la cel·lebració dels primers plens de la nova legislatura que enceten les flamants corporacions municipals.
Aquestes idees a les quals em refereixo són, d'una banda, la naturalesa que sobre el paper defineix l'exercici de la política, és a dir, una tasca vocacional, amb voluntat de servei social; i de l'altra, la creixent professionalització que aquesta ha experimentat, fet que ha conduït, fins i tot a nivell municipal, a la creació d'una nova elit social, al marge de la ciutadania, amb uns sous molt més elevats que la majoria de conciutadans (i, sobretot, conciutadanes) i ja no diguem en relació al salari mínim interprofessional.
A hores d'ara no crec que ningú discuteixi que, tot i que la política parteix d'aquesta idea d'altruisme i servei desinteressat, els partits i agrupacions polítiques que exerceixen la seva tasca de representativitat en les diferents institucions han de rebre algun tipus de retribució. Però, de la mateixa manera, una de les principals raons per les quals la gent es va allunyant de la política oficial és, precisament, el gruix d'aquestes retribucions. Si algun o alguna assalariat o assalariada es dedica a buscar els sous d'alcaldes, regidors, tinents d'alcalde i altres càrrecs de torn segurament decidirà tenir un atac de riure com a vàlvula d'escapament; més que res per no cremar la Casa Gran de la seva vila.
Però, si justament una de les causes de l'abstenció es pot cercar en aquesta percepció de llunyania i elitització dels polítics del nostre entorn més immediat, resulta que en els primers plens dels nostres ajuntaments, els nous governs municipals s'han dedicat, gairebé sistemàticament, a apujar-se el sou que, precisament, no eren quatre engrunes de no res. Això per no parlar, per exemple, dels anomenats càrrecs de confiança, exercicis nepotistes de designació digital d'amiguets o familiars (la senyora del regidor del PP a Les Franqueses) o pseudo-oficines de recol·locació de regidors amb acta perduda (com ha estat el cas de Manresa), saltant-se tots els procediments legals de selecció que es requereixen a la resta de mortals per accedir a l'administració pública.
Si normalment les necessitats dels municipis del nostre país sobrepassen les partides pressupostàries de les quals es disposa i el calaix no dóna per més, no seria més adequat començar per casa, reduir despeses exagerades (sous) i destinar partides a millorar les condicions de vida dels veïns i veïnes de la vila? Si es fes efectiu l'estalvi proposat per la CUP de Berga, l'Ajuntament d'aquesta ciutat, aquest disposaria de gairebé 150.000 euros per destinar al que volgués, com ara millorar un servei públic qualsevol del municipi. Segons aquesta rebaixa, l'alcalde cobraria poc més de 2100 euros al mes. Us sembla poc o creieu que sobreviurà?
El senyor Josep Fèlix Ballesteros, nou batlle de Tarragona, en canvi ha renunciat a cobrar el sou de dedicació exclusiva (uns 40.000 € l'any) i cobrarà l'assignació amb què es retribueix la dedicació parcial (uns 33.000). Però no és per un acte de constricció, no us creieu. Aquest senyor, veu una misèria cobrar 14 pagues de 2800 € per una tasca vocacional i renuncia a aquest sou per poder cobrar així l'assignació que li pertoca com a diputat provincial que no sé de quan és però que segur que afegida a la de temps parcial a l'Ajuntament de Tarragona deu superar els 40.000 dels quals parlàvem i, m'imagino, que la cosa deu passar del mig quilet mensual (més dues pagues extres). Si no no ho hagués fet.
Francament, la sensació que tinc, és que l'abstenció, a la política oficial, se li'n refot tant que es pot permetre el luxe de riure's a la cara del personal a la primera ocasió. Vull dir, a ajustar els sous dels regidors al primer ple que toca.