Manifest 350 anys de resistència

Aquest és el manifest elaborat per la comissió 350 anys de resistència, els anys que fa que es va signar el Tractat dels Pirineus, pel qual es va escapçar el nostre poble. Avui serem a Perpinyà per demanar que aterrin aquesta frontera i per dir, un cop més, que volem uns Països Catalans reunificats i lliures.

"Avui, dissabte 7 de novembre, quan a Arenys de Munt s'ha fet un referèndum sobre la independència de Catalunya, i que se’n està fent més de cent arreu dels Països Catalans, a Perpinyà com a tota la Catalunya Nord se commemoren els 350 anys d'ocupació francesa, així com els 350 anys de resistència.

El 7 de novembre del 1659, sense que hi hagués cap consulta a les Institucions catalanes, el Reialme de França i la Monarquia Espanyola ens van fer servir als catalans del nord com a moneda de canvi, amb la signatura del Tractat dels Pirineus. El Reialme d'Espanya va donar la que actualment coneixem com a Catalunya Nord (Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i mitja Cerdanya) a Lluís XIV a canvi de la pau. La seva pau. La seva pau i el començament de la nostra lluita. Durant els quaranta anys següents, milers de catalans i catalanes, decidiren resistir a l’ocupant francès. El Tractat va topar, durant els primers anys de la seva implantació, amb una resistència armada de caràcter popular, el que es va conèixer com la Revolta dels Angelets de la Terra amb al seu cap en Josep de Trinxeria.

Cal no oblidar aquesta resistència popular, motiu pel qual França s'ha dedicat durant 350 anys a convertir Catalunya Nord en el sud pobre de l'hexàgon. Buidant de teixit productiu el territori, mantenint un atur crònic que afecta al voltant d'un vint per cent de la població, i empobrint i menystenint la producció agrària de la nostra terra, obligant a milers de nord catalans a marxar de casa seva en la cerca d'un futur millor.

Cada cop més ens parlen de la nova Europa, d'una Unió Europea que diuen que preconitza l'obertura de les fronteres, i permet que només en quedi una més tancada que mai, entre l'Estat francès i l'Estat espanyol, responsables tant l'un com l'altre de la nostra situació de divisió nacional.

Divisió que els Estats controlen com els hi convé :

- Amb el tancament de les fronteres audiovisuals que ens impedeixen, tant al nord com al sud del la nació, rebre cadenes de televisió catalana en tota llibertat.

- Amb el tractament discriminatori de la cultura popular que pot acabar a casa nostra, a cop de directiva europea, amb les tradicions lligades al món del foc.

- Amb l’obertura dels espais per a projectes de profit per a uns pocs, com les línies de molta alta tensió

- Amb un intent sistemàtic des de París d’esborrar-nos com a catalans : han volgut esborrar la nostra història, prohibir-nos de parlar la nostra llengua i han intentat matar la nostra cultura.

Ara més que mai hem de lluitar contra totes aquestes opressions d'un Estat jacobí, que sempre ens ha girat l'esquena. I això només ho podem fer junts.

Només treballant en un projecte comú aconseguirem fer del poble català un poble lliure i independent i just.

Perquè no només l’estat francès oprimeix Catalunya Nord, simplement perquè no només l’estat francès ocupa els Països Catalans.

També l’estat espanyol, és directament responsable de l’actual situació de Catalunya Nord, participant en el manteniment d’una frontera imposada i col·laborant amb l’estat francès per esborrar del mapa dels pobles lliures qualsevol indici de Catalunya Nord, dels Països Catalans.

Ara més que mai cal intensificar els vincles i les xarxes a banda i banda per tal de construir junts un futur en llibertat en un sol País!

Esborrem el Tractat dels Pirineus!

350 anys d'ocupació, 350 anys de resistència!
Visca Catalunya Nord, visca els Països Catalans!"

Si de distrets, ja n'estem, ja...

Com a humil espectador extern, em limito a fer-me ressò de la notícia i a dir que no veig massa clara aquesta jugada, i a reconèixer que no hi estic massa d'acord; i això que jo volia que la CUP es presentés a les eleccions al parlament de la CAC de l'any que ve.

El cas, o la notícia, és que l'MDT ha anunciat una ronda de consultes per bastir una opció de ruptura al Parlament, i, si bé que hi hagi una opció de ruptura al Parlament em sembla necessari (la ruptura és, de fet, el que crec que ens cal: ruptura amb tot el perímetre, els angles i les cares de l'statu quo actual), aquesta iniciativa de l'MDT sembla, amb perdó, una atzagaiada. Però bé, Iniciativa Internacionalista també era una atzagaiada basquítica i, apa, a riure la gràcia.

El cas és que suposo que això afegirà més llenya al foc, o portarà cua, o debats irracionals que és el que em sembla que passa mirant-m'ho de la vora, però des de fora, al cap i a la fi. I és que des de fora la sensació és aquesta, una mica: debats agres i postures irreconciliables. I insisteixo que m'ho miro des de fora, és a dir, que la meva informació és limitada, i no voldria ser injust.

Per altra banda, i amb més satisfacció, vaig poder veure a Canal SET la presentació de l'ERA, o sigui, l'Empenta Ronçanenca per l'Autodeterminació, la comissió, plena de cares conegudes, que vol impulsar un referèndum o consulta seguint el model d'Arenys de Munt, el 13 de desembre. Almenys a un dels municipis de la Vall del Tenes hi haurà consulta, que ja és molt, coneixent la Vall del Tenes...