Llibertat, consciència, país
Ens encarem a una contesa electoral extraordinària.
Entenguem-ho sense escarafalls: és extraordinària perquè han pres un
aire diferent al que fins ara ens tenien habituades les convocatòries
catalanes, viscudes sense massa sobresalts ni excitació. I ara,
certament, i al marge de lectures triomfalistes, o abrandades en excés,
poden ser unes eleccions clau per determinar el nostre futur d'una
manera profunda. Ara bé, per mi hi ha tres eixos que són indefugibles.
Llibertat. Si realment som davant d'una oportunitat única perquè el Principat s'independitzi políticament del Regne d'Espanya (i jo crec que en gran part sí que hi ha diverses condicions que afavoreixen aquest fet) cal anar a totes amb aquesta aposta. No sé exactament quin és el propòsit de la col·lecció d'eufemismes amb què ens obsequia el Gran Timoner, però en tot cas semblen absurds per al consum intern quan el debat ha esclatat obertament a tots nivells i des del Círculo Ecuestre fins als bars del Barri de ca l'Artigues de Lliçà d'Amunt saben de què parlem: de si volem o no la independència. En aquest cas, jo ho tinc clar i només beneiré amb el meu vot a una candidatura independentista. Res de quimeres: ni galgos federals ni podencos que s'emancipen dels pares.
Llibertat. Si realment som davant d'una oportunitat única perquè el Principat s'independitzi políticament del Regne d'Espanya (i jo crec que en gran part sí que hi ha diverses condicions que afavoreixen aquest fet) cal anar a totes amb aquesta aposta. No sé exactament quin és el propòsit de la col·lecció d'eufemismes amb què ens obsequia el Gran Timoner, però en tot cas semblen absurds per al consum intern quan el debat ha esclatat obertament a tots nivells i des del Círculo Ecuestre fins als bars del Barri de ca l'Artigues de Lliçà d'Amunt saben de què parlem: de si volem o no la independència. En aquest cas, jo ho tinc clar i només beneiré amb el meu vot a una candidatura independentista. Res de quimeres: ni galgos federals ni podencos que s'emancipen dels pares.
Consciència. Em preocupa l'endemà. I com que em
preocupa l'endemà, crec que hauríem de resoldre, o com a mínim començar a
encarar, algunes qüestions avui mateix. L'independentisme neutre no sé
si existeix o no, però no me l'he acabat de creure mai del tot i, en tot
cas, no és el meu. Resulta que CiU és qui pilota (bé, més els de la C
que els de la U) un procés que fa un mes ningú s'imaginava que estaria
iniciat hores d'ara, i dubto molt que el partit hegemònic d'aquesta
banda del país renunciï al seu model: no hi haurà renúncies ni
discussions per part seva sobre el color. Ja els va bé el seu. I a mi
no. Jo vull un país que socialment afavoreixi la majoria de gent, un fet
que dista molt de succeir en aquest present tan desmanegat que tenim
ara, i, per altra banda, encarem una legislatura excepcional... que no
sabem quan de temps tindrà de vida. Què fem mentre no arriba el
referèndum? Qualsevol cosa que se sotmeti a votació al Parlament la
rebem a crits d'In-Indè-Indepenci-à? Les eleccions se'ns presenten com a
plebiscitàries i en tenen un contingut: però el dia dels comicis, als
col·legis electorals no hi trobarem paperetes amb un sí o un no, sinó
candidatures de partits. Per això, el meu vot anirà a parar a la
candidatura que tingui un projecte que passi per transformar l'estatu
quo actual també en matèria socioeconòmica.
País. Encarem la independència de Catalunya, és a dir, la independència del Principat, és a dir, de la part del Principat que, formalment, constitueix la Comunitat Autònoma Catalana. I em sembla molt bé (i encara que no m'ho semblés, hores d'ara, és el que hi ha), però això, només és una part del meu país. Si se certifica la independència d'aquesta part del nostre territori, doncs, abans que qualsevol altra (Andorra a banda), o es descarta per ara que aconseguim treure'ns de sobre el pes dels estats que ens aixafen de fa segle tots de cop, l'endemà el combat no s'haurà acabat. És més, encara ens quedarà la major part de la feina per fer. I per això quan voti, ho faré fusterianament per aquells que, siguin quines siguin les circumstàncies, tenen el mapa sencer al magí.
Ja veuen que només demano tres coses i diria que aquesta vegada sí, les podré trobar.
País. Encarem la independència de Catalunya, és a dir, la independència del Principat, és a dir, de la part del Principat que, formalment, constitueix la Comunitat Autònoma Catalana. I em sembla molt bé (i encara que no m'ho semblés, hores d'ara, és el que hi ha), però això, només és una part del meu país. Si se certifica la independència d'aquesta part del nostre territori, doncs, abans que qualsevol altra (Andorra a banda), o es descarta per ara que aconseguim treure'ns de sobre el pes dels estats que ens aixafen de fa segle tots de cop, l'endemà el combat no s'haurà acabat. És més, encara ens quedarà la major part de la feina per fer. I per això quan voti, ho faré fusterianament per aquells que, siguin quines siguin les circumstàncies, tenen el mapa sencer al magí.
Ja veuen que només demano tres coses i diria que aquesta vegada sí, les podré trobar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada