Sense senyal (bis)

Aquesta és una de les imatges més eloqüents i dures del que succeeix aquests dies al País Valencià, estiragassat per una socarrada monumental que avança impune. Dosaigües abans i després de l'incendi.

Sí, la gent del sud continua sense senyal: no hi ha cap senyal de responsabilitat política, perquè probablement amb una dotació i gestió adequada dels recursos s'hauria pogut evitar la dimensió monstruosa que han pres les flames a les comarques interiors; amb un mínim de dignitat que superés la simple nominalitat dels càrrecs, s'hauria superat el llindar colonial que en marca la mida.

Això és l'administració colonial, aquest n'és el resultat. Sembla profètic allò d'en Feliu d'"un dia serà cendra tot el que sobre cendra volguéreu construir", i obscenament explícit, però tant de bo que de les brases de la vergonya colonial a què sotmeten el sud dels Països Catalans, n'emergeixi la dignitat del País Valencià i que les flames s'enduguin també la misèria política i moral que mena les regnes del Consell.

Mentrestant, imagineu, com diu l'Eva al seu blog. I esgarrifeu-vos.