diumenge, 13 de març de 2011

En Ramon Barnils


Demà, 14 de març, farà 10 anys que es va morir en Ramon Barnils, un periodista que feia periodisme, i em penso que amb això ja ho diem gairebé tot. Sempre crític, sempre sorneguer, en les seves opinions escrites i parlades hi trobem un referent ineludible de compromís i catalanitat ("Un periodista CATALÀ", diu d'ell Rosa Calafat), amb un punt de vista lúcid, al·lèrgic a la genuflexió tan practicada entre els membres de la seva professió, carregat d'humor i amb un domini del llenguatge excepcional.
De fet, més que parlar d'ell, la millor manera de recordar-lo és sentir-lo a parlar a ell mateix. Però no només ara, amb l'encertada iniciativa del Grup de Periodistes Ramon Barnils, sinó sempre.

dimarts, 8 de març de 2011

Comunicat de la CUP de La Garriga amb motiu del Dia internacional de les dones

8 de març, Dia internacional de les dones
Comunicat CUP La Garriga 2011

Un any més recordem les companyes de la Cotton de Nova York i ens reapropiem de l’espai públic. Aquest any, en plena crisi econòmica i en un context de creixents retallades socials, cal més que mai tornar a dir en veu alta que el treball domèstic -el treball no remunerat, invisible i realitzat fonamentalment per les dones- representa el 40% del PIB del principat. Nosaltres, les dones, més enllà de patir nivells més alts de precarietat laboral, d’obtenir salaris el 30% inferiors i de tenir nivells d’atur similars als dels homes mantenim dobles i triples jornades laborals garantint, així, tots els serveis a les persones i la plena disponibilitat laboral dels homes.

Ja en tenim prou. Prou de polítiques d’ocupació centrades en l’atur masculí que ens segreguen als sectors amb més precarietat i ens ofereixen formació sense cap valor. Prou d’una llei de la dependència que -mancada d’ambició- no ha estat capaç de generar la professionalització de les cures i ens condemna a vides precàries, a nosaltres i a les dones migrades. Prou de polítiques socials que parlen de les dones com un col·lectiu desafavorit intentant ignorar que som el 50% de població i que la nostra situació no és individual sinó col·lectiva, que la desigualtat de gènere és estructural i relacional. Prou de reformes del mercat laboral i de les pensions que ens culpabilitzen per les nostres discontinuïtats laborals i ens abocarà a velleses dependents. Prou de feminismes institucionals que converteixen en anècdota la lluita contra el patriarcat.

Exigim, doncs:

La corresponsabilitat entre homes i dones en el treball domèstic i de cura.
El desplegament de la llei de l’avortament, amb tots els recursos necessaris.
La supressió de les reformes del mercat de treball i de les pensions.
La creació de polítiques d’ocupació amb perspectiva de gènere que tinguin com a objectiu la millora de la qualitat de l’ocupació, l’emergència de l’economia submergida, l’impuls de l’economia social cooperativa.
La regulació laboral dels sectors vinculats a la cura.
La millora de la qualitat i l’extensió dels serveis públics vinculats a la cura: infància 0-3, persones amb discapacitat i gent gran.