diumenge, 12 de setembre de 2010

(Un altre) 11 de setembre

Primera diada principatina després de la gegantina manifestació del 10 de juliol passat: ulls esbatanats i orelles netes de cera per veure'n els efectes i conèixer l'abast de determinades pulsions (delegat de la metròpoli José Montilla dixit) en aquesta banda del país.
I, més aviat, detalls que diuen molt: l'estelada gegant que oneja penjada de l'Arc de Triomf , ha mutat la seva pigmentació i s'ha mimetitzat amb l'estètica independentista d'ara, presa de la febrada unitària i transversal. No passa res: el blau i el blanc han substituït els colors sang i or, que diuen al nord. Mentre la convicció sigui real i mentre no perdem de vista el mapa, des del punt de vista estrictament nacional el que ens cal és un gavadal d'estelades; i anem fent bullir l'olla. Malgrat que això no és tot, almenys per mi...
A diferència de l'any passat però, quan a l'entorn dels organitzadors de la consulta d'Arenys de Munt, s'aplegaven alguns messies de l'independentisme del que alguns anomenen del lliri a la mà, enguany cadascú anava per la seva banda, en especial el nostre salvador de la pàtria més mediàtic, Joan Laporta, que va abandonar la manifestació per anar allà on es juga el futur el país: el Camp Nou... Potser un botó de mostra ben significatiu de l'independentisme d'ara? Vés a saber.

Nosaltres hem seguit cap al Fossar, com sempre, perquè som allà on érem ja fa molts anys i no ens en mourem fins que la feina sigui feta