dilluns, 10 de març de 2008

El 9-M. Una visió un pèl diferent

Mentre ERC i ICV es llepen les ferides i CiU treu pit per haver mantingut un mal resultat (al qual se li ha de reconèixer el mèrit, tot s'ha de dir), mentre la perpètua, irritant i insuportable rialla de Carme Chacón no es glaça, m'he fixat en algunes dades de la jornada d'ahir, la-gran-festa-de-la-democràcia, de les quals se n'ha parlat poc, o en alguns casos, gens.
Aquesta manca d'atenció és deguda, potser, a la manca de rellevància d'aquestes dades o a una omissió conscient en les valoracions.

Per una part, existien les campanyes engegades per persones i organitzacions vinculades a l'EI, i el que més m'interessa és veure'n el resultat. I sense voler atribuir tot el mèrit a l'independentisme revolucionari, vull ser optimista, dins d'aquest desànim general, i creure que alguna cosa hi han tingut a veure en el desenllaç electoral les diferents crides a contemplar les opcions de l'abstenció, el vot nul i el blanc. És dóna el cas que, pel que al Principat respecta (que és on l'EI gaudeix de més força) totes tres opcions han rebut un recolzament superior al de fa 4 anys: creix l'abstenció (del 24.04% al 28.81%), creix el vot nul (del 0.32% al 0.54%, 20096 paperetes nul·les) i el vot en blanc (del 0.89% es passa a l'1.53%, 57186 blancs). És dóna el cas que a les comarques gironines, on des de la Campanya contra la MAT es demanava el nul, aquesta opció pràcticament s'ha duplicat (2718 vots, del 0.43% al 0.81%). Entre nuls i blancs, 77282 paperetes; l'abstenció, segona força amb 1.501.288. A les Illes és on l'abstenció i el vot nul han estat més alts als Països Catalans (ja ho van ser al 2004) amb un 31.79% (un 0.63% més) de l'electorat que es va quedar a casa o que va sortir per fer coses més interessants i un 0.85% (0.14% més) que va dedicar la papereta o en va fer servir alguna d'especial per a l'ocasió. Al País Valencià creix la participació, baixa el vot en blanc i el nul es queda igual.
No correspon aquí fer un estudi de la composició sociològica (ni sóc sociòleg, ni politòleg, ni cap -òleg de cap mena) de l'abstencionista, però m'atreviria a dir que en l'abstenció, el vot blanc i el nul s'hi barreja el desencís pel panorama polític del país (gran part del clatellot que s'ha endut ERC és aquí, a banda dels anomenats catalans emprenyats que no s'ha deixat arrossegar pel xantatge emocional del PSOE) i els qui han seguit la crida de l'EI.

En segon lloc, ningú ha fet una ullada més o menys seriosa (almenys que jo en tingui constància) al panorama de l'unionisme radical que es presentava al nostre país sota una constel·lació de sigles més o menys freaks. Si bé parlem, per sort, d'un espai marginal, no podem obviar que les candidatures d'aquest tipus s'han multiplicat i que han obtingut un suport superior al de fa 4 anys. Un altre motiu d'alegria, a banda de la marginalitat, és aquesta endèmica atomització que pateix l'extrema dreta espanyola més tronada.
Si deixem de banda el PP, l'unionisme més radical té als Països Catalans del sud de l'Albera, dos representats capdavanters que competeixen per un espai molt similar: Ciutadans i UPyD, els quals han aconseguit resultats molt similars: 30273 vots els primers i 28634 els segons. Mentre C's concentra la seva força al Principat (i sobretot a la demarcació de Barcelona), el partit de Rosa Díez és la primera força de l'espanyolisme ranci al País Valencià i a les Illes, molt per sobre del partit de Rivera (al País Valencià el superen els blavers de Coalició Valenciana i España 2000). La irrupció d'aquestes dues forces és el que ha modificat substancialment aquest escenari, ja que el 2004 no existien, però també s'ha de tenir en compte que España 2000 passa de 2838 a 4584 vots (amb un increment de més de 1100 vots al País Valencià) i apareixen Falange Autèntica (al Principat i les Illes; al País Valencià ja hi eren), Alternativa Española, Alianza Nacional i Frente Español, que s'afageixen a la FE de las JONS (que creix a tot arreu menys al Principat) i a Democracia Nacional (que només decau estrepitosament al País Valencià). En resum, i per no marejar més amb noms i xifres, un total de 81339 vots, enguany, per a les candidatures de Mórdor per 12493 vots el 2004. L'increment és brutal i no es pot menysprear del tot, tot i que com deia, aquest canvi de panorama ve determinat decisivament per l'aparició de C's i UPyD.
Per altra banda, i de cara a no espantar ningú, aquests resultats són ben marginals i desastrosos pel que fa als dos principals partits citats: UPyD ha aconseguit només a Madrid (d'on ha tret el seu únic escó per a Rosa Díez) més de 133.000 vots; C's va aconseguir en les últimes eleccions autonòmiques catalanes 90.000 vots, 9.000 més dels que sumen totes aquestes candidatures sumades a tots els Països catalans sota domini espanyol (Franja a banda, de la qual no en tinc dades) i ara, a Catalunya no arriba ni a la meitat del vot en blanc. Un camí d'esperança que pot apuntar una desaparició a més curt termini del que semblava del partit que van crear Boadella, Espada, Azúa i companyia i que després van abandonar com aquell qui s'eixuga el cul amb paper d'ídem.
Felicitats per la patacada Albert!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Tenin el que ens mereixem¡¡¡ estem adormits, els catalans sempre amb la por, no som valents¡¡¡

Anònim ha dit...

jo tot i que no hi era i tampoc podia votar em va semblar esperpentic que des d'alguns mitjans de comunicació s'hagi arribat a dir que l'abstenció era fer el joc a ETA, i que qui no anés a votar estaria donant suporta aquesta opció (Mr. Gabilond dixit), en sentir-ho encara em vaig reafirmar més en el meu criteri personal: "aneu tots a pendre pel sac!"

Marta i Pau ha dit...

Company!

Ens queda molt camí per aixecar el vol i tornar-hi! Però ho farem, oi tant!

Només et volia saludar via comentari al teu bloc. De tant en tant ém dic a veure què diu aquell pajaru... apa, tenim sopar pendent!

records i abraçades,

Pau Llobet