dilluns, 21 de gener del 2008

Israel s'ha de defensar

Des del naixement de l'estat d'Israel, ara farà seixanta anys, totes i cada una de les accions bèl·liques en les que aquest ha participat, han estat defensives.
En el mateix moment de néixer, durant la crisi del Canal de Suez, els Sis Dies, el Yom Kippur, les Intifades, la destrucció d'una central iraquiana, els assassinats selectius, el mur, l'apartheid al qual se sotmet el poble palestí, les accions del Mossad arreu del Món i, per què no, la victòria, ja fa uns anys al Festival d'Eurovisió i les lligues europees del Maccabi de Tel Aviv.
Tot plegat defensa de la supervivència d'un estat enmig d'un ambient hostil; defensa en front de l'amenaça constant. I qui negui això, a part de ser un antisemita, és un esquerranós estúpid; sobretot estúpid, tal i com ens recorden dia rere dia els nostres conspicus intel·lectuals liberals com Vicenç Villatoro i Pilar Rahola, entre d'altres.
Com es pot criticar el bloqueig de Gaza i el tall del subministrament elèctric, com es pot criticar la construcció del mur? L'únic mur dolent era el de Berlín, si la Knesset decideix construir-ne un deu ser per alguna cosa. El senyor Ehud Olmert que només és una mica menys impresentable que Shimon Peres, un dels polítics més lamentables de la nostra història recent com a espècie, ha assegurat que només es bloquejarà l'entrada a Gaza d'articles de luxe; caldrà veure si, per exemple, el pa i l'aigua tenen aquesta consideració.
Perquè, tots aquests defensors del sionisme, que curiosament tot ostentant un liberalisme de pedra picada recorden com una de les gràcies d'Israel és que fou fundada per elements de tradició socialista (el mateix Ben Gurion), tots aquests, deia, que esgrimeixen aquest presumpte dret a la supervivència del modern estat israelià (tots els estats el deuen observar com a ben just aquest dret, no?), deuen trobar perfectament legítimes i lògiques les agressions militars dels EUA contra Afganistan i l'Iraq. Tot plegat, en el primer cas s'hi tornaven, i en el segon era per no haver-s'hi de tornar; la doctrina de la guerra preventiva (denostada fins i tot ja per Francis Fukuyama) s'assembla molt a aquest concepte defensiu tan peculiar del qual ha fet gala Israel.
Doncs jo francament, aquesta teoria no la comparteixo i a més no comprenc que pugui tenir una justificació moral i intel·lectual, i m'omple de ràbia constatar la paràlisi constant de la comunitat internacional davant de fets com aquests, davant de catàstrofes humanitàries com la que pateix, en aquest cas concret, el poble palestí i, a dia d'avui, sobretot, la Franja de Gaza. Segurament sóc un estúpid esquerranós que no comprèn que els herois d'aquesta història són els xicots del Tsahal, però potser també hi ha gent que defensa la postura contrària que no entén el per què les files de Hamas (a qui Israel va contribuir a crear, per cert) estaran ben nodrides molts i molts anys si el govern d'Israel segueix per aquest camí. I em sembla que això darrer no costa gaire d'entendre.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Mare meva, quina quantitat de disbarats! Tu si ets l´exemple dels que parlen d´un conflicte complex, amb tot el simplisme propi del bonisme progre. Es patètic. Potser t´aniria bé llegir una mica aquests articulistes informats que tant denostes.

Anònim ha dit...

EM SEMBLA QUE TU RUBEN ETS DELS QUE NOMÉS LLEGEIXEN ARTICLES I SOBRETOT DELS QUI DEFENSEN ÚNICAMENT LA PART ISRAELIANA, ANIRIA BÉ QUE TINGUESSIS UNA MICA DE NOCIONS D´HISTÒRIA COM A MÍNIM¡¡¡¡

Roger ha dit...

Benvolgut (o no) Ruben (si és que te'n dius),

Podria ser que el teu comentari, que respecto (només faltaria), hagués estat motivat per una frustració de les teves espectatives en llegir el títol d'aquest post que he publicat i, a l'haver-te deufraudat, t'ho has agafat més a la valenta; si la cosa ha anat per aquí, ho entenc, perquè ho vaig fer expressament per captar perfils com el teu i veig que ha funcionat.
Discrepo en això dels disbarats. Com que ets inconcret, potser endut per la passió, no els quantifiques i no sé a què ni a quants et refereixes: els episodis bel·ligerants que cito (si vols aparquem Eurovisió i l'Euroleague) segurament van ser un disbarat en què Israel hi va participar (i en molts dels primers, no per culpa seva), però són episodis històrics ben certs; com que veig que ets conscient que el conflicte Israeliano-palestí és complex ja deus saber també que Hamas comptà amb l'ajut d'Israel per fer-se gran i així fer contrapès a Arafat i al-Fatah durant la primera Intifada, per tant hem desmuntat un altre possible disbarat; Olmert em sembla lamentable i Peres també i, per cert, també li ho semblava a Yitzak Rabin: és més subjectiu, evidentment, però aquesta afirmació no em sembla un disbarat excessiu; finalment, sí que em sembla un disbarat el que passa a Gaza i, a banda de les raons humanitàries, per raons estratègiques: de debò que això posarà en contra de Hamas a la gent de la Franja? També deu ser un disbarat, però, creus que els bombardejos de l'OTAN sobre Iugoslàvia van posar en una situació delicada a Milosevic en relació al seu poble?
I tranquil, que aquests articulistes "informats" ja els llegeixo i en conec alguns; et diré que de boca d'ells he sentit com deien que els àrabs palestins van marxar voluntàriament de la banda israeliana quan va néixer l'estat d'Israel.
I tranquil, no vull la desaparició de l'estat d'Israel ni crec en cap complot sionista mundial; es pot ser crític amb l'estat d'Israel i la seva política sense ser antisemita: sí Ruben, és possible!! I encara et diré més, es pot prendre partit per un bàndol (sense negligir-ne les atrocitats pròpies), sense caure en el bonisme progre; només que, com deia en Lluís Maria Xirinacs, entre la violència dels oprimits i la dels opressors, em quedo amb la dels primers.

Segurament t'hauré tornat a decebre, però no em sap greu.

Anònim ha dit...

Ruben? (amb accent a la u) Por Ruben no me sale nada...