dijous, 17 de setembre de 2009

Lliçons d'economia

Ja és al carrer el primer fascicle de "Lliçons d'economia".

Aquest primer volum es titula "Millori la seva economia domèstica, encara que ja estigui podrit de calés" i va a càrrec de Fèlix Millet, amb l'assessorament de Jordi Montull i amb un CD dels Goigs de Santa Rita, interpretats per l'Orfeó Català.

Jo ja he passat pel quiosc a quedar-me'n un exemplar!

diumenge, 13 de setembre de 2009

... i Arenys de Munt ens il·lumina

Una colla de sensacions em recórren el cos.

Venint de l'11, que arribi aquest 13, això capbussa dins la bombolla a l'optimista ben informat més pintat. Després de la tendència al creixement de l'afluència a les manifestacions de la Diada a Barcelona dels últims anys, en especial a l'edició d'enguany, un pot veure com algunes percepcions internes es va plasmant en noves cames que caminen per la Ronda de Sant Pere avall.
I ara arriba Arenys de Munt i ens il·lumina.
Tots i totes els que hi hagueu estat avui m'entendreu, si no sou de Falange, és clar: era com si estéssim proclamant la independència de tot el país. El carrer era feliç. Hem sigut una mica més feliços com a poble, avui. Hem guanyat una mica de dignitat, segurament.

Però no hem de perdre de vista on som, encara. El 13-S, la consulta d'Arenys, no ha estat només un aplec independentista de costellada, no; hi havia més del que es veia, i l'estat espanyol ha caigut en el parany. Això ha fet més gran Arenys avui. Això ha fet més grans els catalans i catalanes. Tanmateix el combat serà llarg. I dur. Si en sabem i ho fem bé Arenys no serà una anècdota, serà el tret de sortida.
I el més important és això: que nosaltres mateixos ho sapiguem fer bé. D'Espanya només en podem esperar el que n'hem rebut aquests dies. De la gent del PSC, també. Potser molta gent no sabia què era exactament el PSC i ara, gràcies a això d'avui, ja ho saben. També des d'Europa alguns han entès què era l'estat espanyol. I encara se'n fan creus.

Així doncs, felicitem la gent d'Arenys i felicitem-nos, perquè de tant en tant ens ho mereixem. Però des de demà mateix seguim contruint el nostre futur de llibertat. Amb el cap clar i amb fermesa.

I gràcies, Arenys de Munt.

dimecres, 9 de setembre de 2009

El 13-S tots a Arenys!


Poca cosa més resta per dir enmig de l'allau d'opinions al respecte de la consulta d'Arenys de Munt. Ben poca sorpresa pot produir l'actitud de l'estat espanyol per mitjà de la sentència emesa pel seu braç judicial.
El que no deixa de produir, en tot cas, és indignació i fàstic. Fàstic, per la reacció inicial; fàstic per la Falange, Ciudadanos i el PSOE; fàstic per l'advocat de l'estat, feixista en actiu; però fàstic també pel govern català, que calla covardament, com sempre, i que no clama al cel davant l'intent de l'estat per col·locar les mordasses a aquest poble del Maresme, que ha donat el tret de sortida, de forma valenta, a una petita revolució que podria ser una bola de neu o no, això el temps ho dirà.
Però perquè això darrer sigui així, cal que hi contribuïm, que no callem, que anem a Arenys a fer d'"observadors" i sobretot a mostrar la nostra força, la nostra fermesa i la nostra convicció.

El 13 de setembre tots a Arenys!

dijous, 3 de setembre de 2009

Te'n recordes d'allò d'Arenys?

Quan d'aquí uns anys (no gaires) ens hàgim desempallegat d'aquesta carcassa arnada i casposa que alguns en diuen Espanya mirarem enrere i, de ben segur, parlarem d'allò d'Arenys:

Te'n recordes quan aquella gent del Moviment Arenyenc per l'Autodeterminació van convocar aquella consulta?

Estic convençut que alguna de les batalletes que explicarem en sopars d'amics, amb plats a mig acabar i alguna ampolla de Priorat exhausta, començarà així. I, és clar, el següent serà parlar d'aquell calabós pudent que alguns en diuen Espanya, de com s'ho van prendre tot plegat els espanyols, els d'aquí (Ciudadanos, sociates catalanistes, etc.) i els d'allà. De com Espanya va respondre a les expectatives que hom sempre hi diposita: aquelles pujades de pressió a Madrid, al Madrid conceptual de govern i ministeris, de judicatura, de poder, que tant esgarrifen i tant riure fan a la vegada.

I riurem. Riurem perquè direm que mai haurem agraït prou a Espanya com ens ha fet el joc cada vegada, com en allò de la crema de retrats del successor del Caudillo, com en allò del drap de Terrassa, com en moltes altres coses que han passat i que encara han de passar d'aquí a què ens traiem de sobre les cadenes rovellades d'Espanya. Perquè la consulta d'Arenys no desencadenarà el principi de la fi, però és un exercici significatiu per demostrar que estem començant a liquidar complexos estèrils i nocius per al nostre esdevenir i, sobretot, perquè ens regalarà, a la llarga, un retrat del moment impagable, amb la part espanyola d'allà moguda (molt moguda) pels nervis i amb la part espanyola d'aquí, amb els grillons al coll ben visibles, arrossegant-se com sempre per fer acomplir els designis de l'amo.